Lluita per Sarajevo

Aplicació d’aquests objectius comentats al conflicte bosnià, concretament a la ciutat de Sarajevo

Contextualitzem: “Durant tres anys i mig la ciutat de Sarajevo, capital de Bòsnia i Hercegovina, va ser víctima d’un setge. El setge de Sarajevo, en el que l’exèrcit serbi va rodejar la ciutat desplegant tropes i artilleria, ha estat el setge més prolongat en la història de la guerra moderna.

En els 44 mesos de terror contra la ciutat i els seus residents l’objectiu va ser sempre el mateix: infligir el major sofriment possible als civils, amb la finalitat d’obligar a les autoritats bòsnies a acceptar las demandes dels serbis.

 S’estima que més de 12.000 persones van morir i  50.000 van  resultar greument ferides, de les quals el 85% eren civils”

Ara la ciutat es troba en un intent d’oblidar aquest passat recent. La reconstrucció procura eliminar els horrors de la guerra, que van ser terribles tant per la ciutat com per als seus habitants. Però els danys són irreversibles. S’han de reconèixer per tal de poder prendre’n consciència i, a partir d’aquí, lluitar per mantenir la pau, sempre recordant aquests horrors perquè no es tornin a repetir mai més.

Reconstruïm recordant

Els objectius del tractament de la memòria història es fonamenten en la construcció d’un futur basat en la convivència i la pau. Es tracta de fonamentar la reconstrucció del país no sobre l’oblit, sinó sobre el record del passat recent i la reivindicació de la importància d’assumir-lo. Perquè reconèixer el passat és la millor manera d’evitar repetir-ne els errors.

És per això que la memòria històrica té sentit i és necessària en comunitats que han viscut conflictes, sobretot com més recents siguin són aquests, a causa de la potencial perillositat de les tensions entre aquells qui n’han viscut les conseqüències.